No sé que és el que busco, tampoc sé el que vull, numès tinc molt clar, que he passat moltes experiències, potser això us deu donar igual, o potser no. Però jo he viscut moltes coses en aquesta vida sabeu? He perdut una germana quan jo numès tenia 8 anys, i ella en tenia 17 pero li va venir la enfermetat als 14 casi just quan vaig néixer i casi ni la recordo però me la estimo molt i mai la oblidaré. Vaig estimar molt a un gos que es deia Ona i va morir també... Vaig tenir 3 millors amics que ja he perdut amb el temps, cadascú a anat fent el seu camí.... Recordo, que un Sant Joan el vaig celebrar amb ells, i un d'ells estaba estirat al meu costat mirant les estrelles i em va dir....
-Creeus que cada any estarem junts? Que sempre seguirem sent amics?
-No ho sé, però et prometo que cada 24 de Juny (Sant Joan) vindré. Encara que ara m'agi modat una mica més abaix seguiré venin, encara que me anat al Institut vull seguir jugan amb tu i amb els altres... Et prometo que si no et veig mai, almenys per Sant Joan vindré.
Et prometo et prometo... Per què vaig dir això? si és mentida?! Perquè era petita, no sabia res de promeses, no sabia que la vida durava tant poc... que no tot dura per sempre... i ell va seguir bé, i cap Sant Joan més vaig venir, vaig fer amics nous, i ell també, un altre vivia al mateix poble però vivia a Barcelona i numès venia alguns caps de setmana i ja no ve mai, i l'altre viu on sempre però te amics nous, s'ha fet més gran i numès queda amb els seus amics... Tots ens hem anat amb el nostre camí.... m'agradaria saber com seria la nostre vida si encara fosim amics i tan iguals... Després també vaig perdre a 2 millors amigues, una se'n va anar a un altre escola però seguim sent amigues per sort. I n'estic molt contenta i orgullosa de tenir-la encara amb mi, però sense ser la meva millor amiga. I l'altre ja no la tinc, va començar a tenir novio i va deixar de costat a tothom i sobre tot a mi... Després vaig perdre una altre millor amiga que era per la que donaría la meva vida si fes falta... però el destí se la va emportar a un altre poble, i quan déu em va portar de nou al meu poble... se la va emportar la gent que m'odia i em te enveja a saber de qué.... i em va començar a odiar també i ja no em vol parlar, i encara que ara em menysprei sé que en el fons molt en el fons m'estima... jo l'estimo molt i no ho nego, però si la vida a volgut així, a volgut així. I després he fet moltes enemigues, si. Jajaja inclús em ric. De lo que m'inporta. No m'inporta gens ni mica. Tinc admiradores mira... Jajajaja.
.
Ep! Porto tota la estona parlant de lo que he perdut! Ara és hora de dir que no tot es tristesa, també he aconseguit i he obtingut i he trobat i bueno... Tot lo bó que tinc. O he tingut. He tingut molts novios, si. No sóc una d'aquelles noies que penseu ara mateix, sino que sóc una persona molt enamoradisa i molt imaginativa, però clar això era quan no havia tingut experiències d'aquestes. Ara si que en tinc i ja no sóc així. Us explico, era una persona que pensava que qui m'agradava era amb qui amb casaria, jajaja, si, enserio. I era clar que no... I doncs següeixo, desprès al cap del temps (ho resumiré i em deixaré molt de la meva vida) La meva altre germana va tenir un fill, i és el meu nebot, ara te 6 anys encara i estic tant feliç d'ell... és un nen tan maco... i me'l estimo molt! Al principi la meva familia em deia que segur que estava gelosa, i tot això, però no!! desde el primer dia que em vaig enterar el vaig estimar molt i l'estimo molt i mai deixaré de fer-ho, potser no sóc la seva tieta preferida o potser si, sempre que el vaig a veure a la escola per sorpresa o quan ell ho sap, ho explica a la classe com dies abans i tot un cop vam anar vestits iguals. I el vaig anar a buscar i tothom va alucinar i ell encara més i m'encanta fer-li feliç ja que quan jo era petita no m-ho feien molt per lo de la meva germana i estaben molt pendents d'ella i ho entenc i no m'enfado, m'agrada la meva vida encara que agi comés molts errors, me la estimo, voldría canviar coses per ser millor persona, però igualment noto que ho sóc però podria donar més de mi i no se ni com no ho faig... Suposo que sóc una persona que anal·litza molt les coses i callo i observo i quan passa el temps torno a anal·litzar i veure les coses i aprenc. I bueno després també em sento bé per què vaig coneixer a una persona de la que he arribat a estimar de veritat.... Potser no heu llegit tot el que poso o potser si, pero sempre en algun text o a vegades no, pero normalment si. Sempre parlo d'ell... no puc parar, ho sento....és una persona de la que mai podré oblidar, i encara l'estimo. No sabeu quan el puc arribar a estimar.... Ni a tres metres sobre el cel ni xorrades d'aquestes, l'estimo fins a donar la meva vida per ell.
.
Ell ho era tot per mi, dic "ho era" però encara ho és però ell va voler desapareixer de la meva vida... Per una baralla que vam tenir, per culpa meva per intentar oblidar-lo, vaig pensar que si aquell rumor que em van dir era veritat tenia una escusa per poder oblidar-lo... i la vaig liar... i resulta que no era veritat i jo el creia... enserio que el creia, però volia pensar que mentia i aixi poder oblidar-lo... diuen que si odies a algú l'acabes oblidant... pero es que era imposible oblidar-lo i més odiar-lo.... a ELL... Quan amb ell sóc la persona més feliç del mòn... o almenys ho era... Sé que ell ja no vol saber res de mi, i sé que ja no tornaràs, no tornaràs i tinc d'asumir-ho ho sé... Sé que ja no tornaràs mai més però sé que ens tornarem a trobar almenys pel camí o compran al supermercat o el que sigui... almenys un hola ens direm... I vull que ell sapiga que quan estava amb ell he sigut la persona més feliç que he estat mai, i ja no podré ser tan feliç com allà o potser si, però encara no... I han aparegut més nois en la meva vida però ningú com ell.
.
D'ell estic enamorada i mai le pogut oblidar i ja son casi 2 anys enamorada d'ell... I de moment encara creix aquest amor... encara que per ell ja estic morta i enterrada sota la terra.... com una planta malflorida... I jo he trobat a més nois, i un d'ells va aconseguir que m'agradés, m'agradés, no confonem AGRADAR amb ENAMORAR. Numés l'estimo, i repeteixo, dic l'estimo per què tmbé l'estimo ara. Però potser no sentiré algo tant fort com del que estic enamorada però potser amb el temps doncs si, però no ho se. Aquell altre noi no sap el que vol, aixi que no estic amb ell, però el tinc al cor i als pensaments. I ara puc estar amb algú però ja no penso sentir res per cap home, ni creure'm les seves paraules... No, no tornaré a creure en les paraules de cap home fins que no passi molt de temps. I bueno la vida m'ha ensenyat moltes coses i m'ha fet plorar altres, i tot a la vida ve per algo, també he fet nous amics i ara són molt importants per mi. I suposo que això ningú ho llegirà per què no ho ha escrit un famòs o algo que surtin identificats i normalment la gent no llegeix això aixi que bueno ho deixo aqui. Almenys me desfogat... hahahaha.
.
Així és la vida... I així és com la vivim. Si no ens passesin aquestes coses, que fariem?
Que passeu bon dia! :)
-Ylènia Miller González
No hay comentarios:
Publicar un comentario