T'estimo tant tant...

Mai vaig saber que estimaría tant a una persona com ho estic fent...Fa ja casi 2 anys que un home va apareixa a la meva vida... Saps... hi ha una frase que tu repeties, i repeties... i jo també la repetia, perquè suposo que sempre la caguavem... per estimar-nos tant.. deiem: "Mai saps el que tens, fins que ho perds..." té molta raò aquesta frase... al final de la nostre historia va acabar per la meva culpa, portavem un any molt maco... del que mai, repeteixo, mai oblidaré... el vaig estimar com mai he estimat a ningú... i encara que ara ja no siguem ni amics... numès desconeguts... i mai miris aquest missatje... vull que sàpigues, que has sigut el amor més gran que he tingut, que t'estimo encara que no hi siguis, que la teva ausència m'esta matant, que aquell error de perdre't ho recordaré tota la meva vida, per si et sembla poc... i cada dia que m'aixequi recordaré, que per una estupidesa, vaig perdre el amor de la meva vida. dic el amor de la meva vida... perquè encara que soni a pel·lícula disney, ho és. I mai em cansaré de dir-ho... Un cop recordo que ens vam enfadar per 132565789876543 cop. I em vas dir. "Nose qe em pasa tu juru.. si algun dia m'oblido de tu o algo ..vine'm a buscar ylennia tu juru..joder..numes faig k pensar en tu si algun dia decideixo deixar-ho o algu i definitivament..espero qe tot et vagii molt bé i que disfrutis amb tot el qe facis,,pero qe no t'oblidis mai de mi..." Ets una persona que mai podré olvidar amor, i per res del mòn voldria dir que la nostra història, però amb molt dolor però tinc al cor una sensació de que m'equivoco al dir, que això s'ha acabat... que la nostre història a marxat lluny... fa un altre temps, en els nostres moments enamorats.. em vas dir que no erets dels que regalaven una rosa per Sant Jordi, i jo em vaig sentir malament sabent que tothom em regalava roses i tothom tenia una de la persona que estimava i jo no tenia una teva... i al cap d'unes hores vaig rebre un missatje amb una imagte d'una flor dibuixada per tu entregant-me-la i posava:

"MAI ÉS TARD PER TORNAR ENRERE I COMENÇAR DE NOU. ÉS JA CASI UN ANY QUE SENTS LES SEVES PARAULES I ELS SEUS GESTOS PROP TEU, AMB UN SIGNIFICIAT COMPLEX. SÓN TANTS ELS MOMENTS QUE JUNTS HEM PASSAT I SON TANTES LES COSES QUE NO ES PODEN OBLIDAR, QUE MAI DEIXARIA ANAR NI UNA PARAULA LA QUAL ET FEREIXI NI COS NI ÀNIMA. LA VERITAT ÉS QUE SEGUEIXO SENT LLIURE, UNA LLIBERTATQUE TU EM DONES I ÉS EL QUE EM FA FORT PER ESCRIURE PARAULES SEMBLANTS A AQUESTES. ESTARÉ AMB TU EN ELS MOMENTS QUE PLORIS, EN ELS MOMENTS QUE SIGUIS I EN ELS TEUS DIES DE FELICIYAY EXTREMA, PERQUÈ ÉS AIXÒ EL QUE SENTO, ÉS AIXÒ EL QUE EM FA GRAN.

Perquè no hi han paraules per explicar 10 mesos d'amistat fins i tot el t'estimo es queda curt. Y abans que preguntis, yo responc; sempre arribo fins al fons del teu mòn més profunt i fons."

Són coses que vulguis o no... fan mal... fan mal perquè ho deies amb el cor i que totes aquestes paraules se les a emportat el VENT!! Carinyo, on ets?! Perquè no et trobo? Trobo a faltar el noi del que em vaig enamorar...si..."enamorar".... t'estimo...