All The Lovers.

De vegades, et trobo tant a faltar, però tant... Saps el que més em fot?? Que és com si haguésis mort.. O sigui, literalment, mai et veig, mai parlo amb tu, però m'has perdonat. Som amics d'hola i adéu, però no parlem... és algo extrany no? O millor dit... molt irònic.
M'agradaria saber que penses de mi quan escoltes el meu nom. Saber que penses al saber que estic a l'altre acera. M'agradaria saber com et sents, com reacciona el teu cos quan veus coses meves al ordinador, de com estic, com em van les coses, amb qui estic, o deixo d'estar... M'agradaria saber que sents, si et fa mal, o et dona igual, o somrius al veure algun missatje meu d'ara o passat de fa molt de temps, quan erem 2 enamorats miran a la mateixa direcció. Sé que no tornaràs, ho sé. Però saps que passa? Que tinc el presentiment que si. Però, com que sempre m'equivoco, potser aquest cop també. Però vull que sàpigues que estigui amb qui estigui, somrigui o plori, t'estimo.. i sempre ho faré.

Passi el que passi. No ho faig volent, és el meu cor, que no vol que marxis.. jo tampoc, però si així no sufriré prefereixo oblidar-te. Però no em deixa.. Ho sento..