miércoles, 23 de marzo de 2011

Es que saps que passa? Que jo, jo ja et tenia com a un amic, ja tenia acceptat que no tornaria a tenir-te i saps que passa? Que jo, jo t'estimava, te estimat molt carinyo, molt. I ara tornes a aparèixer a la meva vida, amb aquell somriure tant maco que tens, i em confeses el que sents, i em sento com si flotès, però desprès d'aquelles paraules, ja no has tornat a dir res, m'has tornat a parlar com si res, i em dius que em vols veure, i quan et dic un dia per veurens, dius que no. Llavors, he de creure les teves paraules? Perque jo no se que pensar... i cada cop et torno a sentir més aprop i torno a sentir aquell amor tant intents que sentia per tu... i cada cop que m'agrades més, més mal em faig. Em decepciones poc a poc i lo únic que em dius es que ets així perè ets així perque no vols pàtir... ho sé. Per què jo també ho he passat... i jo numes et demano, que no em fasis mal, que t'aclaris i em diguis la veritat, que no intentis enamorar a algú que no estimaràs... i que no estimis quan ja sigui massa tard...