martes, 6 de enero de 2015

El teu cos ara és cançó i el vent és dansa...


He vist com pateix la vida i com s'ensorra. He vist com entre els teus dits el tems s'escorre. A cada passa que es camina una petjada s'endevina, rere una altra que s'esborra, com un dibuix la sorra. Ets tan efímera, jo tan esquerp, que ha fugit la primavera en un sol dia i ara enyoro aquella nit que em passejava pel teu cos quan érem dos en un sol crit de rebel·lia.
I no descansa. Caminant del neguit n'he fet matança. El teu cos ara és cançó i el vent és dansa. Se l'emporta ben lluny per buscar-te on cada viatge renova l'esperança. Santa vida que mai no descansa. Es disfressa el record d'enyorança. El teu cos ara és cançó i el vent és dansa, és dansa.



No hay comentarios:

Publicar un comentario