Després de molt de temps, en què vam passar per tots els estats de l'amor i el desamor, la nostra història es va acabar. Tu cap al nord, i jo cap a cap lloc. Em vaig amagar per on vaig poder, em vaig agafar a les cintures que vaig poder, et vaig treure de les converses com vaig poder i vaig evitar anar als llocs on coi...ncidíem com vaig poder. Així vaig acabar, perdúda enmig de la ciutat de les ànimes, sense rumb, preguntant per què com més t'esforces a oblidar, més recordes. Van passar diversos mesos i després de seguir caminant per aquesta línia vaig decidir prendre-m'ho amb calma. Encara que fes mal. Acceptar el dolor, com el preu de les coses més boniques. El teu record poc a poc va començar a picar menys, i per un temps, segons anaves anant, vaig estar de pas per la vida. Va ser estrany viure sense sobresalts, veure com poc a poc la tristesa s'anava diluint en el pas dels dies. Així va arribar el dia que vaig saber que ja no et necessitava. Aquella nit vaig comprendre que la fi, també és el principi d'algo nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario