jueves, 23 de diciembre de 2010


I és difícil dir adéu, quan el meu cor no vol oblidar i de suplicar tornar, i és difícil dir adéu si tot a la vida em recorda a tu .. com puc fer per oblidar? No paro de plorar, no puc acceptar que res és com abans ... trobo a faltar teu aroma al respirar, caminar al teu costat, res és com abans...En un segon ho vas pensar, només un minut i ja estaves canviant, en una hora ja no eres el mateix, ha passat un dia i ets un altre ser. Obre els ulls a temps i fixa't en els teus errors o em perdràs, vas canviar de moment, jo que tot t'ho vaig donar, vaig estar per a tu i em pregunto, perquè canvies així? perquè amb mi tu ets així? perquè ja ni em parles? i et sento fred ja no ets igual, perquè sento que em mires de manera que em provoca plorar, perquè ja ni m'escoltes? em passo el dia intentant parlarte i preguntar que va succeir i així em mires i no t'adones que ve un sentiment en contra de la meva ànima que busca un cor que respira aire pur, el meu està tancat entre dolor i un sentiment que em crida a cau d'orella que t'estimo, si vols intentem però quan et voltes et donaràs compte que el meu cor i jo oblidem un enorme voler que vas abandonar i vas perdre un enorme amor, que tu mateix vas destruir. Si tu sabessis que de vegades penso que hi ha alguna cosa que evita que jo et besi. Has canviat tant que ni et sembles al que ets "t'estimo, et vull" es converteix en odi, el que era un amor sincer, avui és un dimoni que em roba la felicitat i la meva alegria en tot un somni que vaig voler amb tu un dia, i jo que em vas jugar un futur enamorant-me de tu, al cap ia la fi em vaig adonar que tu mai vas ser meu. Ahir a la nit vaig somiar que et perdia i em memòria fins que vaig despertar, un malson molesta els meus somnis i jo que em llevo amb tanta obstinació per aveure si estàs i encara que tu hi siguis no ets el mateix i em pregunto: per que canvies així? en què et vaig fallar? perquè amb mi tu no èras així ... Aquesta cançó està dedicada per a tots aquells que estiguin passant per aquesta situació i qui no hagi passat per aquesta situació definitivament no ha viscut.


No us heu imaginat mai ... un prototip de noi que sempre heu volgut però mai heu tingut, però d'un dia per l'altre hi apareix ... i quan ho agafes i sembla que la teva vida canvia, que és millor, que tot és especial i que és com sempre has volgut, aquesta persona decideix marxar hi apareix una altra persona però que no és per res el que busques però que aquest si et donar allò que necessites per ser feliç, i en canvi l'altre no? Perquè això? No podem tenir al prototip ideal ...? tant de bo tot fos més fàcil ...

No hay comentarios:

Publicar un comentario